4/07/2009 De Quintanilla de Escalada a Tudanca

Després del primer dia remant, vaig necessitar una jornada de reflexió. Al següent dia vam fer el que podem qualificar de la jornada més bonica i la més recomanable per a la navegació. Vam sortir a un quilòmetre de Quintanilla de Escalada per a evitar les alegries excessives del riu. 7 kilòmetres fins a Pesquera a través del "Cañones del Ebro". Els canons són espectaculars, i a l'alçada d'Urbaneja, les roques tenen la gràcia de simular dos camells dibuixant el mapa d'Africa entre ells.

A Pesquera vaig decidir sortir del riu i arrossegar el caiac amb les cames nues per un camp d'ortigues, abans que remar per revolts sense visibilitat. "Craso error". En Tuli i en Frank van continuar la jornada per una meravellós paratge que els va dur fins a Tudanca. Después em passarien a buscar en cotxe. A Tudanca faríem nit. Tudanca és un dels enclavaments més bonics de la península, al meu parer. Un paradís amb la tranquil·litat d'un poble molt petit, cul de sac d'una carretera que no du enlloc. Herva fresca que cubreix la riba del riu i muntanyes rocoses. Uns habitants hospitalaris que et deixen acampar sense més preàmbuls que notificar-ho al alcalde. Les nits eren fredes i ni tan sols els mosquits van gossar espatllar-nos l'estancia.

2/07/2009 De Polientes a Quintanilla de Escalada.

Fem nit a Polientes. Dormim a la "Posada El cuartelillo Viejo" que havia estat un Quarter de la Guardia Civil. De matinada obro la tele per veure horroritzat una noticia de un caiaquista mort. Mal averany!!
Pel matí entrem al riu i comencem el descens. De Polientes a Quintanilla de Escalada. (uns 25 kilòmetres). El riu va un pel brut, amb aigua opaca en tot moment. Núvols de mosquits
s'agrupen a la superficie. La llera és tranquila en general, però de vegades s'accelera donant emoció al tema. Passem 3 petites presses.
Les dues primeres a peu, i la darrera navegant. Jo he caigut 3 vegades tombat per les branques dels arbres que cauen sobre el riu. En Tuli, també ha caigut i el seu caiac ple d'aigua ha estat difícil de recuperar. En Frank va molt bé i és el primer en llençar-se pels passos difícils.
Parem a Quintanilla de Escalada perqué passat el pont hi ha una pressa de més d'un metre d'alçada i tot seguit un canó molt estret amb molta pedra i aigües braves, grau 4/5 ens han dit...

1/07/2009 Baixar l'Ebre.Primer dia, aproximació.

El dia 30 de juny vaig fer nit a Arguedas (Navarra) en ruta cap el començament del riu Ebre a Cantabria. La idea era pujar al dia següent seguint el curs del riu per a analitzar-lo. Logroño, Miranda de Ebro, i d'aquí seguint amb el màxim de detall les carreteres que s'aproximent al curs, Cereceda, Pesquera, Urbaneja, Polientes. Vaig preguntar a pagesos, a la gent dels pobles, mirava el riu des del cotxe, creuava els ponts... El riu va dir-me que no era
uniforme en el caudal, que hi havien pantans, presses, arbres caiguts, roques, molins, afluents, desviacions de caudal...




A Rio Seco vaig veure el que més em va atemoritzar. El vaig anomenar el sifó de la mort (foto 4). Un mur de pedra amb una petita escletxa inferior per on l'aigua passava a pressió. Trampa mortal sino sorties a temps del riu. Jolines amb les sorpreses... Caldria estudiar cada sector amb detall abans de baixar a cegues. En Frank i en Tuli surten de Barna més tard que jo. Farem nit a Polientes. En aquest poble començarem el descens.

Sau. Un paratge idíl·lic 13/07/2009

Hem anat a Sau.

Per les condicions del pantà i per les característiques de les muntanyes que el rodeixen, el pantà de Sau resulta un marc incomparable per navegar.

Que NO és un esquimotatge 31/05/2009

Estem en la fase d'aprendre a donar la volta amb el caiac si bolquem al riu. L'esquimotatge. És una maniobra complicada "a priori", però necessària, doncs si bolques en caiac és molt aparatós treure's el cubre sota l'aigua, sortir del caiac, arrossegar-lo a la riba, etc. Ara bé, que NO és un esquimotatge. Adjunto un video per mostrar-ho. El esquimotatge no és una dansa subaqüàtica, ni una apnea interminable. El video mostra sens dubte que NO s'ha de fer.

Curs de ràpids 1/05/2009

Hem comprat tres caiacs Dagger. Dos Approach School i una Approach Expedition. Ens els recomanen a Roc Roi (Llavorsi) i a Nootka Kayak de Vilanova com els millors per principiants per baixar ràpids i fer travessia. Òptims per baixar l'Ebre.

Caiac sobre el cotxe... i cap al Pallars 3 dies.

Em fet 10 hores d'entrenament en riu a Llavorsí. No ha estat gens fàcil, excepte per a en Frank que semblava no tindre límits a l'hora d'enfrentar-se al riu. El meu resum... el riu és perillós, cal saber llegir-lo, cal tindre-li respecte, cal aprendre a maniobrar molt bé... i l'aigua està, molt, molt i molt freda!!

Bateig de caiac 19/04/2009

El 19 d'abril anem al canal Olímpic de Castelldefels. Lloguem uns caiacs per fer el bateig marítim. Mai abans haviem pujat a un caiac i no va del tot malament, encara que estem una hora remant i amb prou feines fem 4 kilómetres (hem de fer 40 km al dia al Juliol!!!).

A en Tuli se li dóna bé. El segueix en Frank i jo vaig al darrera. (serà l'edat?)

Fent proves de sortir i entrar al caiac vaig al aigua. Primera remullada.

Planing de ruta. 450 km de riu

La C.H.E (Confederación Hidrográfica del Ebro) ens diu que el tram navegable superior va d'Arroyo (Cantabria) a Azud (Zaragoza). Només uns 450 km de riu. Per una plaga del musclo "tigre", si es navega en la part superior del riu no es pot fer l'inferior. Hi han unes petites taxes a pagar per navegar a rem per l'Ebre.
De sobte comencem a fer números. 450 km... a 40 km al dia... Comencem a pensar com aniriem fins a Reinosa, quin tipus de caiacs són els més interessants. Comencem també a mirar pel Google Earth el riu... i sorpresa!! A la part alta del riu veiem uns trams blanquets. Són ràpids!!

Baixar l'Ebre en Caiac.

Baixar l'Ebre en Caiac. (Març del 2009)
Com solen iniciar-se la majoria d'aventures, la idea de baixar l'Ebre en caiac va sorgir de la manera més tonta. Després de fer una via ferrada, reposant al bar del "Centre St. Telm" de Corbera va caure en les nostres mans "La ruta a peu pel Ebre", el col·leccionable de la Vanguardia.
La idea de fer a peu aquell trajecte em va semblar molt interessant, però a en Frank, a qui l'adrenalina bull per la sang, la bicicleta li semblava una millor opció. En Tuli, amb una tendencia quasi bé genètica pel surrealisme va dir que baixar l'Ebre amb una barqueta Toy inflable seria molt més divertit.
De les especulacions i bromes es va anar formant un pla on la paraula caiac, juliol, i Reinosa n'eren els axiomes. Com qui juga en una cuina amb ingredients i de cop i volta s'adóna que està fent un pastís, així al cap de poc temps, estavem pensant en la logística que implicaria baixar l'Ebre en caiac començant per Reinosa (Cantabria). Només hi ha un petit problema, no tenim ni idea de caiacs, ni de navegar en rius.