A Pesquera vaig decidir sortir del riu i arrossegar el caiac amb les cames nues per un camp d'ortigues, abans que remar per revolts sense visibilitat. "Craso error". En Tuli i en Frank van continuar la jorna
da per una meravellós paratge que els va dur fins a Tudanca. Después em passarien a buscar en cotxe. A Tudanca faríem nit. Tudanca és un dels enclavaments més bonics de la península, al meu parer. Un paradís amb la tranquil·litat d'un poble molt petit, cul de sac d'una carretera que no du enlloc. Herva fresca que cubreix la riba del riu i muntanyes rocoses. Uns habitants hospitalaris que et deixen acampar sense més preàmbuls que notificar-ho al alcalde. Les nits eren fredes i ni tan sols els mosquits van gossar espatllar-nos l'estancia.
dilluns, 20 de juliol del 2009
4/07/2009 De Quintanilla de Escalada a Tudanca
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada