4/07/2009 De Quintanilla de Escalada a Tudanca

Després del primer dia remant, vaig necessitar una jornada de reflexió. Al següent dia vam fer el que podem qualificar de la jornada més bonica i la més recomanable per a la navegació. Vam sortir a un quilòmetre de Quintanilla de Escalada per a evitar les alegries excessives del riu. 7 kilòmetres fins a Pesquera a través del "Cañones del Ebro". Els canons són espectaculars, i a l'alçada d'Urbaneja, les roques tenen la gràcia de simular dos camells dibuixant el mapa d'Africa entre ells.

A Pesquera vaig decidir sortir del riu i arrossegar el caiac amb les cames nues per un camp d'ortigues, abans que remar per revolts sense visibilitat. "Craso error". En Tuli i en Frank van continuar la jornada per una meravellós paratge que els va dur fins a Tudanca. Después em passarien a buscar en cotxe. A Tudanca faríem nit. Tudanca és un dels enclavaments més bonics de la península, al meu parer. Un paradís amb la tranquil·litat d'un poble molt petit, cul de sac d'una carretera que no du enlloc. Herva fresca que cubreix la riba del riu i muntanyes rocoses. Uns habitants hospitalaris que et deixen acampar sense més preàmbuls que notificar-ho al alcalde. Les nits eren fredes i ni tan sols els mosquits van gossar espatllar-nos l'estancia.

2/07/2009 De Polientes a Quintanilla de Escalada.

Fem nit a Polientes. Dormim a la "Posada El cuartelillo Viejo" que havia estat un Quarter de la Guardia Civil. De matinada obro la tele per veure horroritzat una noticia de un caiaquista mort. Mal averany!!
Pel matí entrem al riu i comencem el descens. De Polientes a Quintanilla de Escalada. (uns 25 kilòmetres). El riu va un pel brut, amb aigua opaca en tot moment. Núvols de mosquits
s'agrupen a la superficie. La llera és tranquila en general, però de vegades s'accelera donant emoció al tema. Passem 3 petites presses.
Les dues primeres a peu, i la darrera navegant. Jo he caigut 3 vegades tombat per les branques dels arbres que cauen sobre el riu. En Tuli, també ha caigut i el seu caiac ple d'aigua ha estat difícil de recuperar. En Frank va molt bé i és el primer en llençar-se pels passos difícils.
Parem a Quintanilla de Escalada perqué passat el pont hi ha una pressa de més d'un metre d'alçada i tot seguit un canó molt estret amb molta pedra i aigües braves, grau 4/5 ens han dit...

1/07/2009 Baixar l'Ebre.Primer dia, aproximació.

El dia 30 de juny vaig fer nit a Arguedas (Navarra) en ruta cap el començament del riu Ebre a Cantabria. La idea era pujar al dia següent seguint el curs del riu per a analitzar-lo. Logroño, Miranda de Ebro, i d'aquí seguint amb el màxim de detall les carreteres que s'aproximent al curs, Cereceda, Pesquera, Urbaneja, Polientes. Vaig preguntar a pagesos, a la gent dels pobles, mirava el riu des del cotxe, creuava els ponts... El riu va dir-me que no era
uniforme en el caudal, que hi havien pantans, presses, arbres caiguts, roques, molins, afluents, desviacions de caudal...




A Rio Seco vaig veure el que més em va atemoritzar. El vaig anomenar el sifó de la mort (foto 4). Un mur de pedra amb una petita escletxa inferior per on l'aigua passava a pressió. Trampa mortal sino sorties a temps del riu. Jolines amb les sorpreses... Caldria estudiar cada sector amb detall abans de baixar a cegues. En Frank i en Tuli surten de Barna més tard que jo. Farem nit a Polientes. En aquest poble començarem el descens.