Havia llegit a la guia que la primera jornada del GR99 acabava al Santuari de Montes Claros. El que no havia imaginat era que no hi havia poble en sí, sinó que tot Montes Claros és un conjunt religiós i que la pròpia hospederia del lloc és regentada pels dominics.
És un lloc màgic per definició; d'aquest que remunten el seu misticisme al albor dels més antic pobladors. Cova, esglèsia prerromànica, creu templaria... Té tots els elements per afavorir les converses esotèriques.
El conjunt, a més, té una estructura com piramidal doncs l'hospederia, sobre una gran roca, corona tota una serie d'altres edificis que la circunden. Un passadís de fusta que comunica hospederia i convent no fan sinó accentuà un aire de monestir com el del "Nom de la Rosa" de Jean Jackes Annaud (Novel·la d'Umberto Eco).
Per postres, vaig conèixer a dues noies castellanes. Una semblava apassionada per a abraçar arbres i per parlar d'esperits. Sembla que a la guerra del 39 van morir allí uns monjos de manera violenta... en fi, i que allí un medium va voler marxar "cametes ajudeu-me" perquè a l'hospederia hi havia mal feeling.... Allí cadascú amb les seves històries...
La veritat és que les canonades feien uns sorolls raríssims i jo, súper escèptic, vaig passar una mala nit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada