GR 99. Polientes a Orbaneja del Castillo

GR 99. Quarta etapa. De Polientes a Orbaneja del Castillo

Aquesta etapa va ser la primera estrictament de riu. Una etapa molt bonica on el camí no s'allunyava massa de la riba. A més, és la etapa que passa per una zona acanonada. Ja la vaig disfrutar amb caiac fa uns anys...

Tot i ser un camí fantàstic, vaig sol quasi tot el camí. Només em creu-ho amb uns ciclistes i unes motos de trial. Quin camí més desaprofitat...

Hi havia uns arbres fantàstics. Em donaven ganes d'abraçar-los :) :)

El camí és fa ràpid i bé, sense dificultats, però els peus em passen factura i nopodré passar d'Orbaneja. Si continués m'endinsaria en un territori més difícil de sortir...

A Orbaneja ja soc a Burgos.

He fet uns 80 km. Passant per Cantabria, Palencia i Burgos.... VULL TORNAR MES PREPARAT!!!!! Mil petons

GR 99. Polientes. Etapa de descans

A l'hostal només hi podia passar una nit, i amb els peus destrossats volia descansar una jornada. Així, de bon matí i després d'esmorzar, vaig anar al càmping de Polientes. El càmping té una esplanada infinita i vaig trobar fàcilment lloc per la meva tenda de una plaça.

La estada en solitud en un àmbit de famílies va estar una mica depriment per a mi... A més, els càmpings sempre m'han semblat una mica campaments de refugiats i això encara em deprimia més.

Això si, vaig fer una bugada amb sabé que em van deixar unes bones dones i vaig anar al CAP on em van fer una cura als peus.

GR 99. 3a etapa. Villanueva de la Nía/Polientes

GR 99. (tercera etapa)
Villanueva de la Nía a Polientes

Un cop arribat a Villanueva de la Nía (Palencia) comprovo amb horror que és festa major. El poble està ple. L'hostal està ple... La facilitat de trobar on dormir els primers 2 dies em va relaxar fins al punt de no prendre les mínimes previsions. A Villanueva tampoc hi ha càmping i només em queden dues opcions: dormir amb la tenda en qualsevol racó, o continuar fins Polientes (a 14 km per carretera). En un dia de mal karma opto per la segona opció, seguir caminant... Predomina amb mi l'actitud urbanita i la poca experiència en dormir amb tenda; prima el desig de la dutxa en comptes de la precaució per l'estat dels meus peus. Error, error, error.
Vaig començar a fer ruta i de tant en tant, alguns camins locals em permetien separar-me una mica del asfalt i trepitjar terra. Camino amb els peus ja nafrats i per postres uns joves ciclistes em diuen que ha Polientes hi ha una cursa de bicicletes l'endemà i està a "tope". :(
Però m'obceca tant la fantasia de la dutxa que camino com les "muñecas de famosa" fins arribar a Polientes. Els darrers km són agònics.
A Polientes... tot és ple!! Però els déus s'apiaden dels febles, i en un darrer hostal, un matrimoni no ha arribat deixant una sola habitació lliure per una sola nit. Dutxaaaaaaaaaaaa