A l'hostal només hi podia passar una nit, i amb els peus destrossats volia descansar una jornada. Així, de bon matí i després d'esmorzar, vaig anar al càmping de Polientes. El càmping té una esplanada infinita i vaig trobar fàcilment lloc per la meva tenda de una plaça.
La estada en solitud en un àmbit de famílies va estar una mica depriment per a mi... A més, els càmpings sempre m'han semblat una mica campaments de refugiats i això encara em deprimia més.
Això si, vaig fer una bugada amb sabé que em van deixar unes bones dones i vaig anar al CAP on em van fer una cura als peus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada