GR 99. Polientes a Orbaneja del Castillo

GR 99. Quarta etapa. De Polientes a Orbaneja del Castillo

Aquesta etapa va ser la primera estrictament de riu. Una etapa molt bonica on el camí no s'allunyava massa de la riba. A més, és la etapa que passa per una zona acanonada. Ja la vaig disfrutar amb caiac fa uns anys...

Tot i ser un camí fantàstic, vaig sol quasi tot el camí. Només em creu-ho amb uns ciclistes i unes motos de trial. Quin camí més desaprofitat...

Hi havia uns arbres fantàstics. Em donaven ganes d'abraçar-los :) :)

El camí és fa ràpid i bé, sense dificultats, però els peus em passen factura i nopodré passar d'Orbaneja. Si continués m'endinsaria en un territori més difícil de sortir...

A Orbaneja ja soc a Burgos.

He fet uns 80 km. Passant per Cantabria, Palencia i Burgos.... VULL TORNAR MES PREPARAT!!!!! Mil petons

GR 99. Polientes. Etapa de descans

A l'hostal només hi podia passar una nit, i amb els peus destrossats volia descansar una jornada. Així, de bon matí i després d'esmorzar, vaig anar al càmping de Polientes. El càmping té una esplanada infinita i vaig trobar fàcilment lloc per la meva tenda de una plaça.

La estada en solitud en un àmbit de famílies va estar una mica depriment per a mi... A més, els càmpings sempre m'han semblat una mica campaments de refugiats i això encara em deprimia més.

Això si, vaig fer una bugada amb sabé que em van deixar unes bones dones i vaig anar al CAP on em van fer una cura als peus.

GR 99. 3a etapa. Villanueva de la Nía/Polientes

GR 99. (tercera etapa)
Villanueva de la Nía a Polientes

Un cop arribat a Villanueva de la Nía (Palencia) comprovo amb horror que és festa major. El poble està ple. L'hostal està ple... La facilitat de trobar on dormir els primers 2 dies em va relaxar fins al punt de no prendre les mínimes previsions. A Villanueva tampoc hi ha càmping i només em queden dues opcions: dormir amb la tenda en qualsevol racó, o continuar fins Polientes (a 14 km per carretera). En un dia de mal karma opto per la segona opció, seguir caminant... Predomina amb mi l'actitud urbanita i la poca experiència en dormir amb tenda; prima el desig de la dutxa en comptes de la precaució per l'estat dels meus peus. Error, error, error.
Vaig començar a fer ruta i de tant en tant, alguns camins locals em permetien separar-me una mica del asfalt i trepitjar terra. Camino amb els peus ja nafrats i per postres uns joves ciclistes em diuen que ha Polientes hi ha una cursa de bicicletes l'endemà i està a "tope". :(
Però m'obceca tant la fantasia de la dutxa que camino com les "muñecas de famosa" fins arribar a Polientes. Els darrers km són agònics.
A Polientes... tot és ple!! Però els déus s'apiaden dels febles, i en un darrer hostal, un matrimoni no ha arribat deixant una sola habitació lliure per una sola nit. Dutxaaaaaaaaaaaa

GR 99. Segona etapa.

GR99 (Segona etapa)
Montes Claros / Villanueva de la Nía
Fantàstica etapa. Al igual que la primera jornada, el camí no va exactament pel costat del riu. Comença la ruta en descens que ja és interessant, fins a l'Aldea de Ebro. A partir d'aquí el camí comença a pujar fins arribar a Loma Somera (jolines quan he arribat era un poble... amb aquest nom pensava en trobar qualsevol cosa).
El camí va entre boscos meravellosos, amb una bona ombra per protegir-nos. A Loma Somera, bona vista.
Es fa una baixada estranya cap a el Molino de la Renegada (com reculant) però visito el molí i puc reposar en uns instal·lacions adjuntes.
Vaig a Aroco pel costat del riu (ja tocava) i camino fins a Barcena de Ebro a les hores del mig dia. Comença a ser molt dur caminar...
A Barcena de Ebro tornava a toca començar a pujar muntanya amunt. Jo vaig per la carretera. Em torro de calor i els peus ja em fan figa. (els peus, les cames no!)

Una mica defallit arribo a Villanueva de la Nía

GR99. Montes Claros

Havia llegit a la guia que la primera jornada del GR99 acabava al Santuari de Montes Claros. El que no havia imaginat era que no hi havia poble en sí, sinó que tot Montes Claros és un conjunt religiós i que la pròpia hospederia del lloc és regentada pels dominics.

És un lloc màgic per definició; d'aquest que remunten el seu misticisme al albor dels més antic pobladors. Cova, esglèsia prerromànica, creu templaria... Té tots els elements per afavorir les converses esotèriques.

El conjunt, a més, té una estructura com piramidal doncs l'hospederia, sobre una gran roca, corona tota una serie d'altres edificis que la circunden. Un passadís de fusta que comunica hospederia i convent no fan sinó accentuà un aire de monestir com el del "Nom de la Rosa" de Jean Jackes Annaud (Novel·la d'Umberto Eco).

Per postres, vaig conèixer a dues noies castellanes. Una semblava apassionada per a abraçar arbres i per parlar d'esperits. Sembla que a la guerra del 39 van morir allí uns monjos de manera violenta... en fi, i que allí un medium va voler marxar "cametes ajudeu-me" perquè a l'hospederia hi havia mal feeling.... Allí cadascú amb les seves històries...

La veritat és que les canonades feien uns sorolls raríssims i jo, súper escèptic, vaig passar una mala nit.

GR99 a peu. Primera etapa

De Fontibre a Montes Claros



Dormint a Santiurde de Reinosa, agafo un tren fins a Reinosa i un taxi fins a Fontibre (7 euros). Tinc ganes de començar. Visito el començament del riu que tothom titlla de poc espectacular. Surt silenciosament com d’una roca, de manera modesta, però ràpidament fa un petit estanyol (zona de pícnic) i continua cap al est.

El camí de Fontibre a Reinosa es fa pel costat de la carretera. És zona residencial i transitada i seria del tot prescindible… però s’ha de fer. A Reinosa esmorzo/dino i faig les darreres compres (unes piles, alguna cosa de menjar…). És important sortir de Reinosa amb l’equip complet doncs l’alt Ebre és ple de pobles petits, sense botigues, ni bars ni cap lloc on abastir-se).

La sortida de Reinosa és fàcil, o no… La direcció és obvia, però els diferents polígons industrials fan que podem equivocar-nos. Hi ha força gent però a qui preguntar.

La GR99 marca que s’ha de pujar al Mirador del Cotio, una senyora pujada en una llarga jornada. Jo he vingut a fer lo riu i decideixo anar per la carretera cap el est. Direcció Arroyo.
La carretera però és avorrida i perillosa i ja a Retortillo (restes romanes) començo a fer rutes alternatives al asfalt. Vaig per camins i una mica de carretera i faig la bonica i pendent senda de la Peñastrosa.


De Arroyo a Montes Claros la GR torna a separar-se del llit del riu per pujar un altre cop muntanya amunt (La Aguilera, el alto de la Olla…). Aquesta primera jornada de la GR99 té la mania de separar-se del Ebre. Entenc que caminar per la carretera no és prudent, ( i menys si no té ni vorals amples ), però no crec que una primera jornada hagi de ser un Dragon Khan. Jo vaig per la carretera fins Montes Claros. El cop de gràcia, 2,6 km de gran pujada fins la hospedería.

GR99 a peu. Antecedents, aproximació i logística

El dijous 11 d’agost del 2011 agafo un autobús ALSA, Barcelona-Santander. L’autobús surt a les 6:45 am de Barcelona, i passant per Bilbo, arriba a Santander cap a les 17:00 h. Un cop allí, puc empalmar i agafar un bus a Reinosa quasi immediatament. Arribo a Santiurce de Reinosa cap a les 19:00 i dormo a l’Hostal La Torre (www.alberguelatorre.com). Per només 21 euros dormo i sopo.
Porto una motxilla d’uns 8-10 kg aproximadament. És agost i encara que al Hostal La Torre m’asusten amb les baixes temperatures que fa per la nit, jo porto equip lleuger per a ple estiu.
Porto una tenda individual Ferrino –Lightent 1- de 1,3 kg; porto un sac Qechua S10 Ultralight, de 960 gr; 6 samarretes per usar de dia i de nit, dos pantalons (sempre comptant amb els que porto posats); porto unes sabatilles de dutxa, unes Chiruca CX-T amb sola Vibram, un polar, un anorac lleuger. Finalment vaig comprar un coixí compresible Quechua.

Malgrat els errors que he comés de preparació, em va anar molt bé una segona bossa on duia un kit que em va ser molt útil. Càmara de fotos Canon (lleugera); un encenedor, una bruíxola, un frontal, un troç de cordill de nilón, una navalla, les ulleres de sol, el móvil, una lliberteta i kit d’escriure. També duia una gorra pel sol.